PAPER DE LA FAMÍLIA A L’HORA DE MIRAR LA TELEVISIÓ

PAPER DE LA FAMÍLIA  A L’HORA DE MIRAR LA TELEVISIÓ

Els nens i les nenes s'eduquen com a espectadors a casa, perquè és en aquest

àmbit on miren la televisió. Després d’haber treballat el Projecte de la

televisió us volen facilitar unes pautes amb l’objectiu que prengueu consciència del vostre paper educador i que actueu amb coherència a l'hora

de situar la televisió a casa i tengueu uns criteris per mirarla.

Des de l'àmbit familiar es poden fer algunes propostes per a potenciar un ús

més crític i racional del mitjà televisiu. Entre d'altres aspectes creiem que cal

destacar els següents:

*Espai on es veu la televisió: cal no donar gaire importància al televisor i no situarlo en el lloc central de la casa. És més adequat que la sala sigui comuna i evitar l'ús individual en les habitacions.

Cal tenir en compte les condicions de:

*llum. Ni a plena llum ni a les fosques. Millor amb llum indirecta situada a un

costat o al darrere dels espectadors, per contrarestar el parpelleig de la

imatge.

*distància.Ha de ser en funció de les dimensions del televisor. Els marges

aconsellables estan entre tres i deu vegades la diagonal de la pantalla.

angle de visibilitat. Es recomana situarse davant de la pantalla i mai a

més de 45 o 50 graus de la perpendicular.

*El temps. S'hauria de planificar conjuntament amb el fills el temps que esmercen a veure la televisió. Com diuen alguns autors cal dissenyar una dieta

televisiva que ha de tenir en compte l'edat dels nens i la quantitat i qualitat

dels continguts. Cal doncs fer també una selecció dels programes.

El temps que els nens i nenes dediquen a veure la televisió els priva de

realitzar altres activitats molt més enriquidores, la gran majoria de les

vegades. Cal, doncs, evitar que el consum de la televisió impedeixi les

experiències directes.

* La interacció comunicativa. La televisió és un mitjà de comunicació unidireccional. Per tant els espectadors reben missatges que no poden respondre, ni preguntar. Mirar la televisió demana una escolta activa que és un processament mental, però amb una passivitat de resposta.

Això fa que, per poder elaborar personalment els missatges televisius, els

infants necessitin parlar i compartir amb altres allò que han vist a la

televisió, contrastar idees, dubtes i opinions. Sols així podrem ajudarlos

a comprendre els missatges televisius, a relativitzarne les informacions i a diferenciar les situacions reals de les fictícies. A les famílies el que els ha de preocupar més no és allò que veuen els seus fills, sinó com ho veuen.

Abans d'acabar aquest apartat recordem que els infants necessiten:

· Un clima de seguretat afectiva que els permeti conèixer el món que els

envolta, i aprendre a explorarlo amb confiança.

· Sentir que la seva família pot posar límits, tant en les seves actuacions com

en les seves accions, contenintne l'ímpetu excessiu, les inseguretats i les

frustracions.

La interacció que estableixen les famílies amb els seus fills i filles constitueix el

primer i més important model. Els infants "aprenen", interioritzen els seus

valors, l'estil d'afrontar les coses, de manifestarles, tant amb relació a ells

mateixos com la seva manera de ser i de relacionarse.

En definitiva, participar i compartir, mirar amb els fills la televisió i parlar d'allò que veiem, ajudarà a seleccionar amb responsabilitat i equilibri els diversos tipus de programes.

Carme Ribes