CONTE VIATGER DE LA CLASSE DE LES FADES I ELS MAGS

EL BLOG DE MICA Y SUS AMIGOS

En aquest blog trobareu articles d'interès que ens expliquen les mascotes de la nostra classe.

Esper que us agradi.



http://blog.micaysusamigos.com/

Leerestademoda.com - BOOK - Versión completa

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS NÚMEROS?

ON PODEM TROBAR NÚMEROS?

LES SABATES TENEN NÚMEROS!!

Estam treballant els números i una de les respostes a la conversa d'on podem trobar números va ser a les sabates. 

A partir d'aquí hem resolt un dubte que teniem. 

Quin número de sabata porta en Joan?. Li havien tallat l'etiqueta i no ho sabiem. 

Ens ha passat el mateix amb na Karina que se li havia esborrat. 

Crec que amb les fotografies us quedarà més clar.

Esper que us agradi, els vostres fills han gaudit molt fent-la. 

NOTA: ÚNICAMENT US PUC PENJAR LES FOTOS DEL RESULTAT DE L'ACTIVITAT, JA SABEU QUE AL BLOG NO PODEM PENJAR FOTOS DELS NINS, PERÒ CREC QUE VOS LA PODREU IMAGINAR!!

QUÈ SABEM I QUÈ VOLEM SABER DE LA TELEVISIÓ I ON HO CERCAREM

COSES QUÈ SABEM DE LA TELEVISIÓ.

ALEX LL: “PASAPALABRA”.

MARC: BOING.

LAURA: CLAN TV.

ARIADNA: BABY LOONY TUNES.

ALEX P: TOM Y JERRY.

SERGI: TEMPS.

JOAN: CADENA 100.

TOMY: FUTBOL.

JOAN J: TELEDIARI.

ARIADNA: NOTICIES D’ANIMALS.

PEDRO: “BALÓN MANO”.

MARTÍ: BOB ESPONJA.

AINA I HECTOR: SALVAME DELUX.

LLUC: “VA CON CABLES”

MARIA: “ANUNCIOS”.

SELENE: “HAY UNA CASA CON JUGUETES Y SE PUEDEN PONER A DOMIR”.

TOMY: “BALÓN CESTO”.

LILY: TENIS.

CAMILA: FAMA.

SERGI: SA TELE VA AMB UN “MANDO”.

ELISABETH: ELS BOTONS DE SA TELE.

HECTOR: ESQUIAR.

MARC: VA AMB ANTENES.

PEDRO: MESSI.

MARTÍ: GORMITTI.

ARIADNA: “ DONDE CURAN LOS ANIMALES”.

JOAN J: HI HA UN PROGRAMA QUE ENSENYEN COM CUREN ALS CANS.

MARIA: “VOLUMEN”.

MARTÍ: ENSENYEN COM ROBEN.

AINA: CAMP ROCK.

JOSE MIGUEL: “ EN LA TELE SALE SPIDERMAN”.

ALEX. P: “MI TELE TIENE RAYAS POR DETRAS”.

AVRIL: “PASAR LOS CANALES”.

SERGI: MOTOCROS.

ALEX LL: “INVESTIGAR”.

JOAN J: SA TELE ÉS QUADRADA.

ALEX LL: COM SA PISSARRA PERÒ MÉS PETITA.

JOAN: LES GROSSES SÓN RECTANGULARS.

HECTOR: “SE LLAMAN DE PANTALLA PLANA”.

MARIA: “LAS TELES SON DIFERENTES”.

CAMILA: CONOZCO UN PROGRAMA “QUIERO BAILAR”.

JOAN: AL ORDENADOR ES VEUEN COSES QUE SURTEN A LA TELE.

HECTOR: I TAMBÉ SES COSES DE L’ORDENADOR ES PODEN VEURE A SA TELE.

LAURA: “TIENEN ENCHUFE”.

SERGI: ELS “ENCHUFES” DONEN ELECTRICITAT.

ESTHER: SA MEVA TELE ÉS AL SALÓ.

JOAN J: QUAN PITGES EL BOTÓ D’ENCENDRE ES POSA DE COLOR VERD.

ALEX P: “LA MIA AZUL”

PEDRO: ES POT “ENCHUFAR” LA WII.

 QUÈ VOLEM SABER DE LA TELEVISIÓ?

JOAN J: QUI LA VA INVENTAR?.

MARIA: COM SE FAN ELS DIBUIXOS?

LAURA: COM ES SENT LA TELEVISIÓ?

AINA: COM S’ARREGLEN LES TELEVISIONS?

ALEX P: COM SÓN LES PANTALLES DE LA TELEVISIÓ?

CAMILA: COM ES FAN ELS COMANDAMENTS?

ELISABETH I MARIA: COM ENTREN ELS PERSONATGES A DINS DE LA TELEVISIÓ?

SERGI: COM PODEM FER UNA TELE?

MARIA: PER QUÈ ES POSA FORT I FLUIX?

MARIA: COM FAN ELS ANUNCIS?

ARIADNA: COM SABEN LES COSES QUE PASEN?

MARC: COM ES FAN LES ANTENES?

JOAN: COM ES FAN LES IMATGES MÉS GRANS O MÉS PETITES?

JOAN J: COM ES FICA LA GENT DINS LA TELE? 

 COM HO PODEM SABER?

-        CERCANT A INTERNET.

-        FENT UN PROGRAMA DE TELEVISIÓ.

-        INVESTIGANT.

-        CERCANT A LA BIBLIOTECA.

-        DEMANANT ALS PAPAS, MAMAS, PADRINS, ETC.

-        DEMANANT A LES MESTRES. 

 

CONVERSA INICIAL: PT LA TELEVISIÓ

EN AQUESTA CONVERSA ELS VOSTRES FILLS HAN DECIDIT ENTRE TOTS QUE VOLEN APRENDRE COSES SOBRE LA TELEVISIÓ.

CONVERSA INICIAL (9 de febrer 2011)

ANTÒNIA:               Ja que fa pocs dies que som aquí i  vos vaig  dir que  venia aprendre de vosaltres. M’agradaria que m’expliquéssiu que són i perquè vareu  fer totes aquestes feinetes que teniu penjades a la paret.

TOTS:                    Invents.

ANTÒNIA:               Però abans hauríem de recordar tots junts les normes per xerrar perquè com ja sabeu quan parlam tots plegats no se sent res i no podré entendre allò que em voleu dir.

És important que aixequeu el braç per demanar torn de paraula i respecteu als vostres companys quan esposen qualsevol idea.

Ah! Són dibuixos d’invents. Per exemple aquest dibuix tant guapo d’una bombeta -De qui és?

TOTS:          De na Lily.

LILY:            Un senyor que està pensant.

(Em pos davant el dibuix i llegeixo em veu alta el que posa.)

ANTÒNIA:               L’inventor de la corrent va ser en Thomas Edison a l’any 1879. Què interessant!

Em sabríeu dir, de tots aquests invents, quin són mitjans de comunicació?

(Automàticament molt d’infants comencen a aixecar el braç amb entusiasme)

                  

JOAN:                    Telèfon.

PEDRO:                  Tele.

ALEX:                    Radio.

AINA:                     Sa bombeta.

ANTÒNIA:               Trobes que la bombeta és un mitjà de comunicació?

AINA:                     No ho sé.

ANTÒNIA:               Qualcú de vosaltres li pot explicar a n’Aina què és un mitjà de comunicació?

                   (Tornen a aixecar la mà molt d’ infants)

HECTOR:                És una cosa que serveix per parlar amb tots.

ALEX LL:                 Jo sé una cosa de comunicació. Un rellotge de comunicació que xerren.

JOAN:                    Com en “Kid” del cotxe fantàstic.

ANTÒNIA:               I quines coses podem utilitzar per comunicar-nos?

JOAN:                    Els walkie talkies

ALEX p:                  “ Batman del futuro tiene un móbil cuerno que cada vez que aprieta pueda llamar o hablar”.

JOAN:                    “Si a cualquiera”.

ANTÒNIA:               I què vol dir comunicar?

ALEX LL:                 Vol dir que estam en perill i que ho hem de dir.

JOAN:                    Hem de cridar els bombers quan se crema una casa.

ALEX LL:                 Hem de cridar a l’112

HECTOR:                Comunicar és el que estam fent ara.

ANTÒNIA:               Molt bé! Hector és una explicació molt bona. Per tant els mitjans de comunicació tenen la funció de… ?

                   (Mir a n’Esther)

ESTHER:                 No ho sé.

ALEX P:                  Hablar si hace lluvia o si hace sol.

HECTOR:                Clar, com això de la paret… una tele.

(Hector senyala un mural d’una tele que na Silvia té penjat a la paret per treballar els simbols dels temps al següent tema)

ANTÒNIA:                I què fan per la tele?

TOTS:                    Dibuixos, noticies, pasapalabra…

                   (Cal posar un poc d’ordre perquè tots xerren a l’hora.)

ANTÒNIA:                        A veure,  Joan que coneixes de la tele?

JOAN:                    Noticies, un programa que tenen que endevinar paraules.

ANTÒNIA:                        Saps com es diu aquest programa?

JOAN:                              Gran Dictado.

ANTÒNIA:                        Tu mires això?

JOAN:                              Sí

ANTÒNIA:                        Què bé! Aprendràs molt Joan.

                   (s’escolta com xerren entre ells  a l’aula.)

ANTÒNIA:               Ara, ja que tots voleu dir què vos agrada més de sa tele o què coneixeu d’ella és millor que ho digueu un per un.

LILY:                               Harry Potter.

MARTÍ:                            Posam una peli de Bolt.

ANTÒNIA:               També podeu dir programes o dibuixos… o allò que miren els vostres pares.

ESTHER:                          “Pasapalabra”.

AINA:                              Bob Esponja, “pasapalabra” i dibuixos.

JULIA S:                          Dibuixos.

ALEX P:                           “El juego que pone el dinero en el sitio correcto”.

ANTÒNIA:                        I com es diu aquest programa?

ALEX P:                           “No me acuerdo”.

AVRIL:                             CLAN.

CAMILA:                          “Canal de baile de la tele y Bob Esponja”.

PEDRO:                            Bob esponja y Gormitti.

ARIADNA:                         Baby loony Frines y Bob esponja.

JOSE MIGUEL:          Tot, m’agrada tot…

ANTÒNIA:                        Tot tot, també les noticies?

JOSE MIGUEL:          Sí, també.

(S’escolten rialles a l’aula)

LÚCIA:                   Bob Esponja i telediari.

KARINA:                 Bob Esponja y Fama.

JOAN JOSEP: Bob Esponja y Pasapalabra.

JOAN:           Bob Esponja, Batman i el Gran Dictado.

                   (És el torn de na Julia B i queda en silenci)

ANTÒNIA:               Ara no recordes què t’agrada Julia?. Vols què passem a N’Hector i quan recordis aixeques la mà per demanar torn de paraula?

JULIA B:                 Sí.

HECTOR:                Bob Esponja i Salvame Deluxe.

                   (Rialles a l’aula)

SILVIA:                  Hector li pots dir a n’Antònia què t’agrada escoltar abans d’arribar a  l’escola els dematins?

HECTOR:                 “Es que a mi me gusta Cadena 100 de la radio, sobre todo en Javi Nieves....  También los niños y Jimeno que siempre dicen la verdad”

TOMY:                             Gormitti.

MARC:                             A jo el programa de tonteries d’IB3.

TOTS:                             A mi també, a mi també…

                   (he de demanar silenci per escoltar les respostes dels infants que falten)

SELENE:                           “Una cosa de maquillaje”…

ANTÒNIA:                        Un anunci?

SELENE:                           Sí.

ALEX LL:                          Gormitti i també un documental d’animals.

LUCIA:                             Què es un documental?

ANTÒNIA:               Alex pots explicar-li a na Lucia què és un documental?

ALEX LL:                          Que ensenyen els animals.

LUCIA:                             Ah sí! Jo també ho veig.

MARC:                             ho fan sempre al Nombre 11, fan els tigres.

ELISABETH:   Disney Chanel!

TOMY:                             A mi no me gusta je je je…

ANTÒNIA:                        Hem de respectar l’opinió i els gustos dels altres.

                   (Cal recordar una altra vegada les normes perquè tothom vol donar la seva opinió i no deixen parlar als companys que falten)

ANTÒNIA:               Maria et toca…

                   (Elisabeth aixeca la mà per demanar torn de paraula)

ELISABETH:   Quería decir otra cosa.

ANTÒNIA:               Perdona Elisabeth encara no havies acabat,  digués?

ELISABETH:   Na Hanna Montana.

MARÍA:                   “Las canciones de la tele, las pelis y los dibujos”

ANTÒNIA:               I a tu Sergi que dius que no t’agrada en Bob Esponja, què és el que t’agrada?

SERGI:          M’agraden els programes d’IB3.

ANTÒNIA:               I quins t’agraden més?

SERGI:                   Es de tontos.

ANTÒNIA:               I tu Laura que has esperat a tothom, respectant  molt bé el torn de paraula de tots els teus companys     Què t’agrada més de la televisió?

LAURA:                   Hello Kitty i na hanna Montana.

         (Na Julia té la mà aixecada)

ANTÒNIA:               Ja ho saps Julia?

JULIA:          Sí… Hello Kitty.

ANTÒNIA:               Molt bé! A veure,  de tots els mitjans de comunicació, quin vos agradaria conèixer millor?

SERGI:                   Sa tele

PEDRO:                   Sa tele.

HECTOR:                 Sa tele.

JOAN:                    El rellotge per parlar.

JULIA S:                 Sa tele.

ANTÒNIA:               I a  tu Aina?

AINA:                     La radio.

TOMY:                   La tele.

MARC:                    Un ordenador.

ANTÒNIA:               Molt bé Marc! Un ordinador també és un mitja de comunicació.

MARC:                    Però volem sa tele.

ANTONIA:               Per tant, voleu que fem una tele entre tots?

ELISABETH:             “Yo quiero una de verdad”

TOMY:                   “Y yo”

ANTÒNIa:               I què voleu dir amb una tele de veritat?

ELISABETH:             “Para ver todas las películas…”

ALEX P:                  “Y los programas”

ANTÒNIA:               I per què t’agradaria fer una tele Hector?

HECTOR:                 “Porque podriamos contar cosas” 

                   (aquí acaba la conversa inicial).

Una aproximació al treball per projectes

QUÈ ÉS UN PROJECTE DE TREBALL?

Una aproximació al treball per projectes

Aquesta només és una aproximació teòrica al que poden ser els treballs per projectes. La realitat a l'aula és molt més complexa, el que aquí s'exposa és un intent d'explicar una manera d'entendre la relació educativa a partir de com entenem que es genera el coneixement i l'aprenentage. Properament en aquesta mateixa secció anirem presentant noves reflexions i exemples concrets de pràctiques que portem a l'aula.

La societat de la informació

En l'actualitat els centres educatius no són la font principal d'informació per als infants, adolescents i joves. Són molt poques les dades que els oferim com a innovadores, perquè l'alumnat ja ha estat bombardejat per una informació que ni tan sols busca, en un format molt més atractiu i fora de les aules.

Cal, doncs, que l‘educació que fem als centres incideixin sobre la capacitat d‘organitzar, interpretar i donar sentit a aquesta informació.
L‘escola ha d‘oferir les estratègies per desenvolupar unes capacitats que permetin una assimilació crítica.

Una societat de coneixement múltiple

Queden molt pocs sabers absoluts, la ciència actual perd una gran part de la seva certesa.
Per tant, l‘educació no cal que proporcioni coneixements com a veritats acabades, sinó que ha d‘ajudar a construir el propi punt de vista, una veritat particular a partir d‘altres veritats parcials. Hem d‘aprendre a conviure amb la relativitat de les teories, les múltiples interpretacions d‘una mateixa informació i, a partir d‘aquí, construir el judici personal.

Una societat d’aprenentatge continu

Els coneixements als quals accedeix el nostre alumnat no només són relatius, sinó que, a més, tenen data de caducitat.

El ritme dels canvis tecnològics i científics no ens permet preveure què  necessitarem, quant a coneixements, els ciutadans en un període de temps relatiu.

Apareixen perfils professionals nous i s‘obre una mobilitat professional extensa i molt diversa.

El sistema educatiu no pot atendre totes aquestes necessitats que ni tan sols sabem quines seran. El que ha de fer és formar els futurs ciutadans i ciutadanes perquè es converteixin en aprenents més flexibles, eficaços i autònoms, dotant-los de capacitat d‘aprenentatge, i no només de coneixements i sabers.

El treball per projectes

Darrera del que s’anomena treball per projectes no hi ha solament una metodologia de treball o una seqüència determinada de presentar les activitats escolars, sinó altres aspectes teòrics importants sobre la manera d’entendre com els alumnes aprenen, com elaboren els conceptes, com tracten la informació i com el centre educatiu i el professorat han de planificar i actuar per preparar les classes i dinamitzar-les.

En el treball per projectes es dóna molta importància als aspectes metacognitius, és a dir, a fer explícit allò que se sap i allò que s’aprèn, com també a la manera de tractar la informació. Dit d’una altra manera, als procediments que s’utilitzen per realitzar les activitats d’aprenentatge en el procés de recerca i adquisició de coneixements.

La funció dels projectes de treball és afavorir la creació d’estratègies d’organització dels coneixements escolars en relació amb:

• Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...
• Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la, judicar-la...
• Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la...
• Avaluar els aprentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho hem abordat...

En un projecte s’ha de definir una seqüència de moments o fases que guien el seu desenvolupament. Aquesta seqüència no té perquè seguir sempre el mateix ordre ni ocupar el mateix temps.
Depèn, en definitiva, de la motivació que generi el projecte, així com dels objectius proposats.

Aquest tipus de metodologia, permet qualsevol tipus d’organització del grup-classe; però cal tenir en compte la importància de la interacció (discussió, argumentació, plantejament de qüestions, ...).

Un projecte de treball es pot desenvolupar seguint aquest guió:

1. Discussió i tria del tema a treballar (entre l’alumnat i el professor).
2. Concreció i explicitació del que se sap i del que es vol conèixer del tema.
3. Confecció de l’índex o del guió de treball.
4. Acords referents a l’organització del grup-classe, fonts d’informació, temporalització, etc. (aspectes referents a planificació).
5. Recerca i aportació d’informació:
1. Ordenació de la informació rebuda.
2. Plantejament i verificació d’hipòtesis, definicions, ..., a través de la informació.
3. Establiment i explicitació de relacions causals, de noves qüestions, ...
4. Desenvolupament dels apartats de l’índex (en gran-grup, petit-grup o individualment).
6. Confecció del dossier de síntesi (conferència, Power Point, dossier escrit, ...).
7. Avaluació del procés seguit:
1. Conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.
2. Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves relacions.
3. Explicitació de perspectives o temes que s’han obert i que queden per tractar.

Paper de l’educador

Definir el motor de coneixement, el fil conductor.
Preveure els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que es treballaran.
Fomentar la participació.
Ajudar a l’aportació i tractament de la informació.
Ajudar a l’avaluació.
Recapitular el procés seguit.

Paper de l’alumne

L’alumne ha de ser, en tot moment, participatiu i actiu en el seu procés d’aprenentatge.

Recursos

Humans: Els projectes treball es poden realitzar amb la presència d’un sol adult a l’aula o amb més. Es pot considerar des de una sola àrea o amb implicació d’especialistes de diferents àrees.

Materials: Es poden utilitzar materials de diverses fonts d’informació, tot tipus de llibres, conferències, visites, vídeos, diapositives, exposicions,... depenent del que vulgui treballar el professor.

Espai / temps: No necessita cap recurs especial, són recomanables sessions una mica llargues, i l’espai dependrà del tipus d’activitat que es realitzi. Evidentment això dependrà de l’edat dels alumnes amb els que estem treballant.

PRESENTACIÓ: PROJECTE DE TREBALL LA TELEVISIÓ

Benvolguts pares i mares, som n’Antònia  i com ja vos va explicar na Silvia he vingut a fer el meu Pràcticum II amb els vostres fills.

A la classe durant aquesta setmana s’han treballat els invents i les màquines.

Molts d’ells eren mitjans de comunicació i deprés de parlar amb  els vostres fills han decidit que els agradaria conèixer com es fa la televisió i que per aprender-ho investigarem com es fa  un informatiu i un concurs, en concret “Pasapalabra”.

Atentament.

Silvia i Antònia. 

JA PODEU TROBAR AL BLOG LES CONVERSES DELS VOSTRES FILLS. 

LLEGIU-LES SÓN MOLT DIVERTIDES!

SILVIA

CONTE VIATGER DE LA CLASSE DE LES FADES I ELS MAGS

AQUEST CAPÍTOL L'HA ESCRIT N'ARIADNA. ESPER QUE US AGRADI!!

EL DRAC ROSA VA COMENÇAR A RELATAR UNA HISTÒRIA INCREÏBLE: RESULTA QUE ELS QUATRE DRACS EREN EN REALITAT QUATRE FADES EMBRUIXADES. UN PINGÜÍ BRUIXOT LES HAVIA ENCANTAT I ROBAT TOTS ELS SEUS PODERS. NOMÉS ENSUMANT LES FLORS MÀGIQUES QUE CREIXEN A L´ILLA DE MENORCA, MOLT MÉS ENLLÀ DEL CAMÍ DAURAT, I QUE S´OBREN LES NITS DE LLUNA PLENA, TORNARIEN A SER FADES.  PERÒ NECESSITÀVEN L’AJUT D’UN CAVALLER VALERÓS I DECIDIT QUE NO TINGUÈS POR DELS POSSIBLES PERILLS QUE POGUÈSSIN TROBAR.

EL REI UNICORN VA QUEDAR BOCABADAT AMB AQUELL RELAT,  ELS VA OFERIR TOTA LA SEVA AJUDA I VA DONAR PERMÍS AL CAVALLER I A LA ZEBRA PERQUÈ ANÈSSIN AMB ELS DRACS A LA RECERCA DE LES FLORS MÀGIQUES.

A MITJA NIT, PER EVITAR ÈSSER VISTOS PELS OCELLS DE FOC -AMICS DEL PINGÜÍ BRUIXOT- I IL·LUMINATS PELS MIL·LERS D’ESTRELLES QUE DES DEL CEL ELS MIRÀVEN, VAN COMENÇAR EL SEU VIATGE.  EL CAVALLER COLCAVA EL DRAC ROSA, QUE ES DEIA MICA, I LA ZEBRA ANAVA DAMUNT DEL DRAC GRIS, QUE ES DEIA GRISELDA; EL DRAC MARRÓ ES DEIA POLITA I EL DRAC VERMELL VALENTINA.

 

PRIMER HAVIEN D’ANAR A VEURE EL GRAN MAG FLORENCI PERQUÈ ELS ASSENYALÈS EL CAMÍ CORRECTE FINS A MENORCA, I ELS DONÈS LES HERBES NECESSÀRIES PER PODER RESPIRAR SOTA L’AIGUA –JA QUE HAVIEN DE TRAVESSAR L’OCEÀ-. EL CASTELL D’EN FLORENCI ERA DALT DELS NÚVOLS I ERA FET AMB ELS COLORS DE L’ARC DE SANT MARTÍ; NO ERA DIFÍCIL TROBAR-LO, PERÒ HAVIEN D’ESQUIVAR ELS TEMIBLES OCELLS DE FOC!!

-MIREU, EL CASTELL DEL MAG! –VA DIR EL CAVALLER-

PERÒ DE SOBTE, VAREN SENTIR UNS XISCLES AL SEU DARRERE. EREN ELS OCELLS DE FOC QUE ELS HAVIEN VIST! VAN VOLAR TAN RÀPID COM LES SEVES ALES ELS VAN PERMETRE, PERÒ ELS OCELLS EREN MOLT RÀPIDS I AMB MOLTA FACILITAT ELS VAN AGAFAR LLENÇANT FOC PELS ULLS. VA COMENÇAR UNA GRAN BATALLA AMB INTERCANVIS DE FLAMES; ALESHORES, EL CAVALLER VA TREURE LA SEVA ESPASA I, AMB UN SOL MOVIMENT, ELS TALLÀ  EL CAP DE COP A TOTS ELS OCELLS DE FOC.

SUDOKUS

Projecte d'activitats de lògica i raonament seguint les normes del joc sudoku. Hi ha dos tipus d' activitats unes amb imatges i unes altres amb nombres fins el 4.

El projecte va dirigit a nens i nenes de 5 a 7 anys i les activitats estan organitzades en dos nivells de dificultat.

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/sudoku2/jclic/sudoku2.jclic.zip&lang=ca&title=Sudokus